Així, per exemple, la incidència màxima d'accidents vasculars cerebrals isquèmics (infarts cerebrals) és a les primeres hores del dia, amb una màxima a les 8 h del matí. Quan hi ha un infart cerebral és freqüent observar un canvi en el ritme de son-vigília, de manera que el malalt està despert i agitat de nit i endormiscat de dia. També alguns pacients presenten apnees de son. S'ha suggerit que la polisomnografia pot predir el pronòstic en alguns tipus de lesions vasculars cerebrals.

Malaltia de Parkinson
La majoria de pacients amb malaltia de Parkinson tenen alteracions en el son; també és conegut que el dormir té una gran influència en la malaltia. Una alteració incipient del Parkinson és l'insomni. Els pacients es queixen de la dificultat per a adormir-se i que es desperten amb molta facilitat i moltes vegades. Això fa que al matí estiguin "aixafats".

Hi ha una disminució del son lent i del son REM i el grau d'alteració està en relació amb l'estadi de la malaltia. La tremolor desapareix durant el son, però amb freqüència reapareix en certes fases.

Pot haver-hi inversió del ritme son-vigília, sobretot en pacient d'edat avançada amb malaltia greu. La majoria de medicaments antiparkinsonians produeixen somnolència de dia, i és freqüent que els pacients es queixin de somnolència diürna. Un percentatge elevat de pacients amb Parkinson pateixen de síndrome de cames neguitoses amb moviments periòdics de les cames que contribueixen a un son de mala qualitat.

Un bon dormir té un efecte terapèutic en la malaltia de Parkinson i fa que els pacients tinguin menys tremolor al matí o després de la migdiada.

Demència tipus Alzheimer
Unes troballes típiques en la polisomnografia del pacient amb demència són la fragmentació del son per despertar-se de manera repetida, augment de l'estadi 1 i disminució de l'eficiència del son. En fases avançades de la malaltia d'Alzheimer, durant la nit hi ha fases d'agitació, confusió i deliri. Els malalts amb demència tipus Alzheimer tenen un augment de l'índex de mioclònies nocturnes de les cames i, també, de l'índex d'apnees de la son. La dessaturació de l'oxigen podria contribuir al dèficit de les funcions superiors.

Els trastorns relacionats amb el son són la causa més freqüent d'ingrés d'aquests malalts en residències geriàtriques, ja que és el que la família menys tolera i més la molesta, perquè nit rere nit els impedeix dormir mínimament bé.

En resum, en totes les disfuncions neurològiques poden haver-hi alteracions del son, les exposades aquí són potser les més freqüents. Els trastorns del ritme son-vigília disminueixen la qualitat de vida dels malalts neurològics, augmenten la morbiditat i mortalitat, redueixen la productivitat laboral i són un factor de risc vascular. Per això és important la prevenció, el diagnòstic i el tractament precoç, quan s'escau.