En el camp de la salut ens trobem que hi ha moltes teories, teòrics i professionals amb diferents opcions per interpretar la realitat de la malaltia o símptoma. Podríem discutir si és millor l'opció A o la B, però en el fons és absurd. El que importa és que realment la persona pugui trobar resposta al seu problema. No tot és igual per a tothom, un mateix problema pot convertir-se en dos problemes diferents si l'observem en dues persones a la vegada. I, justament per això, és bo que hi hagi diferents opcions de solució i que cada persona decideixi deixar-se ajudar segons les seves conviccions.

Ens podem trobar que una persona tingui, per exemple, un maldecap. La primera opció de resposta podria ser una aspirina, que segurament funcionarà molt bé si el problema és estrictament físic, però a vegades no funciona..., i el motiu pot ser perquè hi poden haver elements psicològics i emocionals que condicionin aquest dolor. Per tant, és possible que no es puguin separar tots els nivells que estan implicats en un símptoma concret.

No tot té perquè ser psicosomàtic; però el nostre cos és molt savi, té un límit. Hem d'aprendre a cuidar-nos. Si no ho fem així, es va fent fins que es desperta una alarma (igual a símptoma). El cos avisa: un malestar, un constipat... Llavors estem obligats a fer un repòs, a parar el ritme fent bondat fins a poder reincorporar-nos a les responsabilitats habituals. Un exemple seria observar uns quants estudiants després d'un període molt tens d'exàmens: es constipen, es posen malalts o tenen baixades de l'estat d'ànim; però curiosament tot això apareix un cop la situació x ja és finalitzada.

Els components cognitius, emocionals i físics viatgen paral·lels dins el mateix vehicle, que és el nostre cos, i aquest fet no pot passar desapercebut en el moment de donar resposta a la persona que ens ve a buscar per ser ajudat.
El professional ha d'intentar tenir clar quin és el pes de cada component, sense hermetismes tradicionalistes ni rebel·lies progressistes, perquè en el fons tots volem el mateix: ajudar i aportar respostes vàlides, i l'únic beneficiari és la persona portadora del símptoma que tenim davant nostre.