El món dels afectes té les seves lleis pròpies. Si aquesta persona estimada ens pregunta "¿per què m'estimes?", podem intentar donar-li bones raons... gairebé totes falses o alienes a la qüestió. Entendre la dinàmica del món afectiu ens dóna la possibilitat d'utilitzar la força que tenim per a la nostra trobada amb el món intern i extern.

Segurament tots hem passat per l'experiència de posar-nos de mal humor davant d'un esdeveniment determinat, de tenir por en una situació concreta, d'haver sentit compassió per algú que ho està passant malament o d'haver-nos agitat en el transcurs d'una discussió sobre un tema que posa en qüestió valors bàsics per nosaltres. Tots aquests fenòmens estan fent referència al nivell afectiu de la personalitat, és a dir, a aquest món d'experiències íntimes i subjectives en el qual ens deixem afectar per les experiències (internes o externes) que estem vivint.

Aquests aspectes de la personalitat sorgeixen d'un fons vital que s'escapa de la nostra lliure elecció racional (en bona part) i això significa que no ens serveix proposar-nos interiorment: "el que és prudent ara és sentir por, de forma que la sentiré durant una estona". La nostra experiència subjectiva és, més aviat, la d'un determinat estat d'ànim; una emoció concreta o un clima interior afectiu ens vénen sense que nosaltres haguem escollit conscientment que sigui així.
Una altra cosa és que sapiguem relacionar-los amb esdeveniments interns o externs que sí que podem haver escollit conscientment, fins i tot amb la finalitat de provocar-nos un estat d'ànim o sentiment determinat. Però el que obtinguem o no és quelcom que no depèn exclusivament de nivells que nosaltres puguem controlar d'acord amb plantejaments voluntaris.

Quan una persona entra en un estat de desequilibri emocional, s'accentua aquesta falta d'afectivitat. Les persones patim per situacions concretes que no sabem acceptar o que d'alguna forma no volem acceptar. Patim i lluitem per sortir d'aquest cercle viciós que és la "neurosi", però d'una forma subjectiva, de manera que l'únic que aconseguim és donar voltes i voltes als mateixos temes i seguim patint pel mateix, ens bloquegem. Això ens condiciona enormement en les nostres relacions afectives.