Aquesta definció és la més encertada que hem trobat en la medicina convencional. Si realment es treballessin els tres aspectes de manera conjunta i no parcial i per separat, com es fa avui dia en molts casos.

Nosaltres pensem que les persones que acudeixen a un centre de salut no s'han de valorar en funció de la malaltia que tenen; no es pot parlar d'una bronquitis asmàtica, d'una depressió, d'una diabetes o d'un cor malalt. Estem parlant de Persones que pateixen i que vénen buscant una esperança; esperança de trobar algú que les ajudi a deixar de patir, que escolti sense pressa allò que hagin de dir, algú que intenti comprendre-les i ajudar-les en la mesura humanament possible.

Creiem que en la salut de qualsevol persona hi estan implicades característiques físiques, psíquiques, espirituals i socials. Només amb l'harmonia d'aquests aspectes obtindrem un estat de veritable salut, d'harmonia. Aquests quatre aspectes s'afecten entre si, de manera que, per exemple, un problema físic típic com l'acne juvenil pot ocasionar una alteració de la conducta de l'adolescent, fent que li costi més relacionar-se amb els seus amics i l'entorn social, ja que l'acne li causa un gran complex, perquè "se sent lleig", insegur...i creu que els seus companys es riuen d'ell, li fan bromes, etc. Fets que a l'adolescent se li converteixen en tortures, i per això li costara cada vegada més sortir de casa, es refugiarà més a la seva habitació, en l'ordinador, internet i mil coses més. És a dir, un problema físic com és l'acne pot ocasionar un problema psicològic que és la manca d'autoestima, inseguretat. Aleshores, com hem de tractar el nostre adolescent? És clar que hem de tractar el seu acne, però no hem d'oblidar-nos mai del seu patiment silenciós per dintre a causa de veure's diferent dels altres, de veure's “lleig”, i que és la causa de la seva manca d'autoestima. Hem de tractar també aquest aspecte psicològic i aquest pot persistir encara que es corregeixi la malaltia física, donant problemes durant molt de temps. Per això hem de fer un bon dignòstic integral de la persona, per poder tractar-la en tota la seva dimensió.

El que és pretén, és no només saber i tractar allò que passa al pacient “externament”, sinó saber per què, trobar l'origen del problema per poder tractar l'arrel de la seva malaltia o dolença.

En això consisteix, de manera resumida, la meravellosa feina de ser metges: en ajudar a trobar, no només la salut d'aquells que l'han perduda, sinó en poder ajudar a harmonitzar la seva salut física i psíquica i, en la mesura del possible, harmonitzar també la seva salut espiritual i social.

Ser metge consisteix en ser amic, ser pacient, ser persona que sap escoltar, ser humil, estar al servei dels altres en qualsevol moment; ser apassionat de la feina i no defallir en la tasca diària. Només aleshores ens podran dir metges i, els metges, podrem estar orgullosos de ser-ho.